Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 setembre 1826 Inzago (Itàlia) |
Mort | 9 març 1893 (66 anys) Milà (Itàlia) |
Formació | Conservatori de Milà |
Activitat | |
Ocupació | compositor, pianista, pedagog musical, professor |
Ocupador | Conservatori de Milà |
Instrument | Piano |
Família | |
Germans | Adolfo Fumagalli Polibio Fumagalli Luca Fumagalli Carlo Fumagalli |
Disma Fumagalli (Inzago, 8 de setembre de 1826 - Milà, 9 de març de 1893) fou un compositor, pianista i professor de música italià del segle xix.[1][2] Pertanyent a Fumagalli (família de músics).
Disma Fumagalli era germà dels compositors Carlo, Polibio , Adolfo i Luca Fumagalli. Disma va tenir els seus primers estudis sobre piano amb Giuseppe Medaglia a la seva ciutat natal Inzago i els va continuar al Conservatori de Milà amb Antonio Angeleri (1801-1889), on també va estudiar composició. A la dècada de 1850 va treballar a Milà com a pianista en diversos concerts del seu germà Adolfo. El 1853 va interpretar el concert de piano de Friedrich Kalkbrenner a Vimercate (1785-1849); també va realitzar un concert commemoratiu el 1856 per al seu germà Adolfo, que va morir el 3 de maig d'aquest any. El 1857 es va convertir en professor de piano al Conservatori de Milà, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Els seus estudiants van incloure, per exemple, Albino Gorno i Ida Bosisio. També es va convertir en professor d'honor de la "Congregazione Ponteficia" i a l'"Accademia di Santa Cecilia" de Roma, així com membre de la "Società Filarmonica" de Nàpols. La seva filla Carla Fumagalli (1858-1949) va estudiar amb ell i es va convertir en una coneguda pianista de concerts. El rei italià Víctor Manuel II. Disma va dedicar una col·lecció d'obres per a piano el 1877. El 1870 i el 1880 fou membre de la comissió del concurs de composició de la "Società del quartetto" de Milà i el 1881 fou un dels organitzadors del Congrés de Músics italians.